Creat pel Dr. A.T. Still (U.S.A.) a finals del segle XIX, l’osteopatia, és un mètode terapèutic manual global.

L’osteopatia busca la mobilitat òptima dels diferents teixits i òrgans, sostenint-se en les lleis neurològiques i biomecàniques que uneixen el cos en la seva entitat anatòmica.

El seu objectiu és reactivar, mitjançant estímuls i tècniques de normalització, els processos d’autoregulació i autodefensa endògens.

S’actua sobre la causa, no sobre el símptoma.

És una tècnica natural que vol donar a la persona la plena possessió del seu potencial físic i psicològic, i té com a finalitat, re-harmonitzar la mobilitat i la fluctuació de les estructures anatòmiques mitjançant maniobres de manipulació precises.

 

Especialitats de l’Osteopatia

Estructural:

És la més coneguda. Estudia l’osteologia, miologia, artrologia, la fisiologia articular i les seves interrelacions , l’alteració de la seva fisiologia normal, les causes que l’originen i les seves conseqüències.

Craneal:

El crani té el seu propi moviment, de poca amplitud, donat a la fluctuació del líquid cefaloraquidi dins les meninges i la mèdul·la espinal. Si s’altera el ritme d’aquest moviment, ens portarà a estats patològics que repercuteixen a tot el cos. L’osteòpata percep aquest moviment subtils i fa les correccions oportunes i necessàries.

Visceral:

És una part de l’osteopatia destinada a restablir l’òptim funcionament dels òrgans i vísceres i ens durà a gaudir d’una bona salut.

L’osteopatia tracta principalment les patologies musculoesquelètiques més freqüents com ara: lumbàlgies, cervicàlgies, dorsàlgies, esquinços cervicals i de turmell, omalgies (dolors d’espatlla), tendinitis, artritis i en definitiva aquelles afectacions osteomusculars habituals. Tambié és molt eficaç en casos específics de migranyes, vertígens, otitis, problemes circulatoris, digestius, endocrins, ginecològics, urològics, neurològics, traumatològics, etc.

Però hem de destacar els bons resultats en pediatria, tant en nounats com en infants on les patologies tractades amb osteopatia pediàtrica més freqüents són: plagiocefaleas (deformació del crani), lacrimal obstruït, torticoli, còlic del lactant, alteracions del son, irritabilitat, restrenyiment, escoliosi, paràlisi braquial, esquinços, etc.

L’orígen d’aquestes patologies principalment resideix en tensions del teixit tou del nadó (fàscia, músculs, lligaments …), la restricció o absència de mobilitat d’algunes articulacions del seu cos.

L’objectiu de l’osteopatia pediàtrica és tornar a l’organisme la mobilitat tant d’estructures òssies com de parts toves. Així, el terapeuta aplica, amb les seves mans, tècniques suaus i molt delicades, sobre el cap, columna vertebral, pelvis… del nadó, per tornar l’equilibri fisiològic necessari perquè aquestes funcions no es vegin alterades.

QUAN ESTÀ RECOMANADA L’OSTEOPATIA PEDIÀTRICA?

L’ideal és aplicar el tractament durant els 6 primers mesos de vida, que és quan més efectives són les tècniques gràcies al gran potencial de canvi que presenta el nadó, i quan millors i més ràpids resultats s’obtenen. No obstant això el tractament es pot iniciar a qualsevol edat, ja que l’osteopatia és una teràpia aplicada en adults.

Hi ha casos en els quals és particularment recomanable acudir a una primera consulta osteopàtica, entre ells, embarassos de bessons, cesàries, parts de natges i podàlics, fòrceps, ventoses, nadons prematurs … per l’alt índex de traumatismes que poden patir els nadons en aquestes situacions.