Qui realitza el diagnòstic i tractament en MTX acupuntura?
Clara Pey
SI NECESSITES DEMANAR HORA HO POTS FER A TRAVÉS DE L’ENLLAÇ DE DOCTORALIA DE LA WEB.
Atenció! Per demanar hora per divendres a la tarda, heu de seleccionar terapies complementaries i seleccionar acup 30min ( la sessió és de 1hora)
Qualsevol dubte trucar al 678628430
Cada vegada més integrada en la medicina occidental, l’acupuntura és una de les parts de la mil·lenària medicina tradicional xinesa.
La seva finalitat és, millorar la circulació d’energia i la regulació de totes les funcions de l’organisme per aconseguir l’equilibri global de la persona, tan físic , energètic com emocional.
Estudis realitzats constaten la gran eficàcia de l’acupuntura en els camos següents entre molts d’altres:
- Respiratoris.
- Psicològic (angoixes, ansietat, insomni).
- Hiperactivitat.
- Problemes digestius.
- Traumatologia.
- Dolor.
- Problemes circulatoris
- Relacionals
DIAGNÒSTIC EN MEDICINA XINA
En MTX principalment utilitzem aquests mètodes de diagnòstic:
- Anamnesi del pacient: on ens explica tot el seu historial de símptomes i signes que pateix i els seus antecedents.
- Teoria del Yin/ yang (interior/exterior, buit/ plenitud, fred/calor, i yin/yang)
- Teoria dels 5 elements (foc, terra, metall, aigua, fusta)
- Diagnòstic a través de la llengua
- Diagnòstic a través del pols.
DIAGNÒSTIC A TRAVÉS DE LA LLENGUA
Hi ha uns certs elements en la Medicina Tradicional Xinesa que tenen especial valor per al diagnòstic de malalties: el color del rostre, el pols, l’actitud personal, o altres aspectes. El diagnòstic de la llengua en Medicina Xinesa és un altre element molt important. L’observació de la llengua ens permet saber el que està passant, en aquest moment, en el pacient que estem examinant.
En la llengua conflueixen diversos canals energètics, la qual cosa afavoreix que en ella s’expressi la informació energètica del subjecte.
A través de l’observació de la llengua podem determinar la patologia física actual que presenta el subjecte, ja que la llengua ens mostra:
L’estat general de la persona.
L’estat de cadascun dels òrgans.
La quantitat de sang de l’organisme.
En la següent imatge podem veure les zones on podem veure reflectida en la llengua, l’activitat energètica dels diferents òrgans i entranyes:
La llengua en estat normal de benestar es caracteritza per: tenir vitalitat, color rosat, bona mobilitat i propulsió, juntament amb una grandària adequada al rostre.
Què hem de tenir present en el diagnòstic de la llengua en la Medicina Xinesa?
Shen
El psiquisme tindrà reflex en l’estat de la llengua.
L’aspecte general de la llengua, si té vitalitat els problemes seran més lleus. La llengua ha de mostrar una certa lluentor, igual que els ulls i la pell ha de tenir un aspecte vivaç. L’existència d’aquesta lluentor ens ofereix un millor pronòstic. Per contra, l’absència d’ella, una llengua dessecada, sense fluids, tindrà un pitjor pronòstic.
COLOR
Existeixen aliments o substàncies que poden alterar el color de la llengua, dada a tenir en compte a l’hora d’examinar-la: colorants, dolços, adobats, espècies (curri, pebre, …), cafè, tabac, antibiòtics, corticoides, diürètics, antiinflamatoris i citotòxics.
Podem trobar els següents colors en la llengua:
Rosat (normal)
El color normal de la llengua hauria de ser rosat, lleugerament pàl·lid, fresc i humit.
El color rosat de la llengua es deu a l’aportació de sang que prové del cor i al dels líquids que provenen de l’estómac.
El color pàl·lid pot haver-se d’al fet que existeixi insuficiència de sang o insuficiència d’energia.
El color vermell de la llengua indica excés de sang o excés de yang.
El color vermell fosc indica un estat més avançat de la calor.
El color porpra vermellós és l’evolució d’una llengua vermella a vermella fosca.
El color morat blavós es deu al consum d’aliments freds o a l’exposició a ambients humits i freds.
FORMA I GRANDÀRIA
La llengua ha de tenir una grandària proporcionada a la boca del subjecte. Ha d’estar concorde a la grandària i constitució general del cos de la persona i, d’una forma global ens està parlant de com es troba l’activitat del regne de la Terra, de l’eix Melsa-Estómac.
Podem trobar-nos amb boques de grandària normal, grans o petites. Una llengua gran, sobretot si presenta empremtes dentals pot indicar-nos una alteració de la melsa, que pot estar relacionada amb una deficiència o amb un estancament.
Podem trobar les següents formes de la llengua:
-Llarga
-Retreta
-Inflada, bé tot el cos de la llengua o només les vores
Amb marques o empremtes dentals
La llengua inflada i amb empremtes dentals reflecteix alteració de la Melsa.
La llengua pot estar inflada per excés de líquids i això pot ser pel fet que la Terra; la Melsa, no els distribueix adequadament o per l’alteració del Foc; San Jiao o de l’eix Ronyó-Bufeta.
-Prima
-Rígida
-Amb la punta enroscada, cap amunt o cap avall
-Una llengua vermella i enroscada ens indicarà un excés de foc en el cor.
-Desviada, en treure-la
Una llengua desviada habitualment indica vent.
-Amb esquerdes
Com més profunda i ampla és l’esquerda indica major deficiència, major gravetat i més antiguitat.
Tota esquerda és deficiència del yin, suposa pèrdua de líquids orgànics.
Poden haver-hi molts tipus d’esquerdes. Alguns exemples serien:
Esquerda vertical en el centre
Indica feblesa de la Terra; Melsa-Estómac.
Esquerda central vertical fins a la punta
Ens parla d’un impacte emocional.
Esquerdes transversals
Pot estar indicant un esgotament del regne de l’Aigua, una insuficiència important del Ronyó, existència de càlculs renals o estrès.
Esquerdes transversals en les vores
Parlen d’una insuficiència de la Melsa.
Esquerdes darrere de la punta
Indiquen afectació del Pulmó.
Humitat
Llengua humida, mostra una certa lluentor.
Llengua seca, mostra un aspecte àrid, dessecat.
Una llengua lleugerament humida indica un correcte funcionament de l’estómac.
Mobilitat
Una llengua amb un correcte benestar orgànic ha de ser flexible, ni flàccida ni rígida, sense esquerdes, sense inflor, ni molt prima ni molt gruixuda. La propulsió d’aquesta és un altre factor a tenir en compte, podent trobar-nos amb llengües retretes o, per contra, llengües que propulsen de manera exagerada.
Pot aparèixer tremolor en la llengua:
Si els moviments són ràpids i de poca amplitud ens parla d’alteració del regne del Foc.
Si els moviments són lents i amplis, la llengua té un tint violaci ens parla del Vent.
SABURRA O CAPA FINA
La llengua pot presentar una capa de saburra o mancar d’ella. També pot presentar zones amb saburra i altres zones mancades d’ella, la qual cosa es denomina llengua geogràfica. La saburra és l’expressió de l’energia de l’Estómac. El diagnòstic de la llengua en la Medicina Xinesa ens permet veure en quin estat de salut es troba l’estómac de la persona.
La llengua en un correcte estat de benestar presenta una capa prima i blanca de saburra que permet veure el color del cos de la llengua. Aquesta capa és més espessa que en l’arrel lingual.
Havent dinat la llengua pot presentar saburra lleugerament groguenca per la humitat tèrbola de la digestió, tonalitat que desapareix quan s’acaba el procés digestiu. La saburra ha de ser, des de la punta fins a l’arrel, progressivament més espessa. La presència de saburra, més enllà de la normalitat, ens està indicant un excés, bé d’energies externes o bé d’energies internes. La seva absència indica deficiència de Melsa, Fetge, Ronyó (yin).
El gruix de la saburra ens indicarà la força del factor patogen involucrat en l’afecció, sigui aquest d’origen extern o intern:
Saburra blanca i espessa – Atac de fred.
Saburra groga – Humitat.
Saburra torrada – Foc.Saburra greixosa, espessa – Flegma, Vent.