L’homeopatia és un mètode terapèutic que es basa en la llei de similitud o dels semblants, la qual afirma que una substància que provoca determinats símptomes en una persona sana, en petites quantitats, és capaç de guarir els mateixos símptomes o semblants en una persona malalta. Va ser creat pel Dr. Hahnemann en 1796 i perdura malgrat els intents de voler-la desprestigiar per no tenir “bases científiques”. Però algú es va preguntar per les bases científiques de l’electricitat per utilitzar la llum?

Medicaments homeopàtics

Els medicaments o remeis homeopàtics són elaborats mitjançant successives dilucions en aigua o alcohol, de manera que la substància original que produeix els efectes de la malaltia quedi reduïda a una quantitat infinitesimal. Els productes que s’utilitzen per elaborar aquests remeis poden ser d’origen animal, vegetal o químics (minerals o orgànics). Per elaborar el medicament homeopàtic es segueix un procés determinat:

Dilució: És la desconcentració progressiva de la substància. S’aconsegueix mitjançant la seva dissolució en aigua o alcohol. La idea és repetir el procés de dissolució tantes vegades com sigui necessari, fins que la substància no sigui perceptible, és a dir, diluir el diluït fins a completar el procés.

Dinamització: S’ha de realitzar després de cada desconcentració i consisteix en agitar fortament la dissolució.

L’homeopatia és eficaç per, reequilibrar el “terreny” de la persona, prevenir i tractar tant malalties agudes (grip, tos, diarrea, crisi de migranya, contusions …) com cròniques (al·lèrgia, dermatitis, asma, afeccions reumàtiques, ansietat…), en infeccions de repetició (gola, oïdes, ginecològiques, urinàries …), i fins i tot en cures pal·liatives (control de símptomes com dolor o restrenyiment i alleujament d’efectes secundaris com les nàusees de la quimioteràpia).

En homeopatia, i especialment en malalties cròniques, l’objectiu és anar més enllà de l’alleujament dels símptomes que van apareixent, es busca ajudar al pacient a restablir globalment el seu equilibri natural. Per a això, el metge homeòpata a la consulta tindrà en compte, a més dels símptomes o problemes de salut que presenta el pacient, la seva constitució física i la seva forma de reaccionar i sensacions davant la malaltia, a més de factors de millora o d’empitjorament. Per això es diu que el tractament, en homeopatia, és més individualitzat.

A més, aquests medicaments tenen l’avantatge que en general, no presenten contraindicacions, interaccions medicamentoses ni efectes adversos rellevants relacionats amb la presa del medicament, per la qual cosa es recomanen habitualment per a tot tipus de pacients, fins i tot nens, embarassades i malalts polimedicats.

Segons el cas, aquests medicaments s’utilitzen sols, en exclusiva, o al costat d’altres tractaments, sobretot en malalties cròniques. En aquest cas, la utilització dels tractaments homeopàtics associats als convencionals, permet en molts casos, sota supervisió de l’especialista, reduir la medicació convencional i/o els seus efectes secundaris.

Com qualsevol medicament, els medicaments homeopàtics són de venda exclusiva en farmàcies.